La qualitat de vida i la salut no es poden concebre en el món d'avui en dia sense tenir en compte el son, el qual ocupa una gran part de la nostra vida i condiciona la qualitat de les nostres activitats diürnes, sense oblidar les conseqüències físiques i psicològiques que implica un mal son crònic. Tots hem experimentat de manera puntual o de forma crònica els efectes que té la privació de son, la mala qualitat del mateix o la excessiva somnolència diürna. El son no és una desconnexió de la consciència ja que el nostre cervell segueix actiu mentre dorm pel que li hem de donar més importància i considerar aquest fenomen com un dels tres pilars bàsics de la nostra salut: adequada nutrició, exercisi físic i son reparador.
Com podem saber si tenim un trastorn de son?
Sempre que ens sigui molt fàcil dormir en aquelles hores en les que suposadament hauriem d'estar desperts o que ens sigui difícil adormir-nos o continuar dormint en aquelles hores en les que suposadament hauriem d'estar dormint es molt probable que patim un trastorn de son que necessita ser evaluat. Així mateix es probable que presentem un trastorn de son si mentre estem dormint fem moviments o comportaments inusuals, com poden ser els moviments sobtats al llit, aixecar-se, caminar, etc. Davant el mínim dubte s'ha de consultar amb el metge. Amb això aconseguirem en primer lloc, tranquilitzar-nos, ja que algú coneix el nostre problema i pren part en la seva responsabilitat i en segon lloc es probable que es pugui solventar. El pacient afectat d'un trastorn de son sovint és un pacient complicat que precisa d'un seguiment i control per diferents especialistes mèdics al servei d'un centre de son que han de intentar donar resposta a totes les queixes que tingui l'individuu o als problemes que se li trobin. Alguns trastorns de son es detecten en base a la seva repercusió durant el periode en que tinguem d'estar desperts. No es dropo aquell que durant el dia té dificultat per a romandre despert o està cansat al llevar-se. No és normal fer certs moviments o conductes mentre es dorm. Tampoc es normal tenir dificultat per a adormirse ni la constant interrupció del son. Tots aquests símptomes son senyals per a consultar amb el metge.
Quantes persones pateixen trastorns del son?
Es pot afirmar que tot el mon en un moment o altre de la seva vida ha tingut, té o tindrà un trastorn de son de tipus transitori o permanent. En moltes ocasions no és el propi pacient qui és conscient de tenir un problema de son sino un familiar directe que en pateix les conseqüències, qui pren la iniciativa d'anar a veure a un profesional. No per això ens tenim d'alarmar donat que la gran majoría de trastorns tenen escassa importància. Així pocs dels frequents trastorns de son que pateixen els infants son físicament importants. En aquest cas en concret el que provoquen es un mal son dels pares que no poden anar plenament desperts a les seves activitats diürnes amb el consequent mal estar.
Quins son els trastorns de son més importants?
Tot trastorn es molt important per aquell que el pateix però es pot dir que avui en dia els més importants son aquells que cursen amb excessiva somnolència diürna. La seva importància es tal que si els pacients no son diagnosticats i tractats poden tenir greus conseqüències tant per a la salut física com psíquica i social. Sense cap mena de dubte tota persona que tingui facilitat per a adormir-se durant el dia en qualsevol activitat que necessiti repòs, como pot ser mentre està assegut en un teatre o un cine o a la televisió, necessita d'un correcte estudi per a determinar si està afectat d'un trastorn de son. En un elevat percentatge trobem algún problema que pot ser solventat. El trastorn més conegut i que afecta a un 6% de la població es la apnea de son. Fins fa pocs anys aquest era un trastorn pràcticamente incurable però avui en dia pot ser molt ben estudiat i en la majoria dels casos pot ser tractat aconseguint-se una important milloria tant del pacient com del seu entorn. Un dels simptomes principals del trastorns del son és l'insomni, que es calcula que afecta a un 20%-30% de la població general.
Com podem saber si estem afectats d'una apnea de son?
La seva sospita és molt sencilla. Normalment el company de llit o habitació és el que dona la veu d'alarma quan comença a notar uns roncs que en ocasions son tant intensos que fins i tot l'obliguen a abandonar la habitació. Juntament observa que el suposat malalt no respira d'una forma normal o regular mentre dorm, sino que de tant en tant sembla que "deixi de respirar". Aquest darrer fet alarma molt al company de llit, el qual opta en nombroses ocasions en donar-li cops al pacient per a que es desperti. Ni mes ni menys això que s'observa es l'anomenada apnea de son, la qual a llarg termini pot portar conseqüències d'extrema gravetat. Les persones afectades per la síndrome d'apnea de son poden tenir fins 400-800 pauses respiratòries en una sola nit. Si això es repeteix nit darrera nit, el que acostuma a ser la norma, mes a mes i any d'arrera any es produeixen severes conseqüències a nivell del sistema cardiovascular. Generalment les persones afectades acostumen a ser obeses, encara que hi han casos també en persones primes.
Es cert que aquestes persones s'adormen fàcilment durant el dia?
Aquests pacients, degut al seu mal son nocturn, tenen una gran facilitat per adormir-se durant el dia, podent fer-ho en qualsevol moment en que es trobin relaxats. Es molt fàcil que s'adormin després dels àpats, en el bany, en reunions o veient la televisió. Hi han persones que s'han adormit menjant, caient-lis el cap damunt del plat de la sopa, o fumant, cremant-se al caure la cigarreta. Això no sembla que pugui tenir més importància però si es té en compte que si algú amb altes responsabilitats socials o polítiques està afectat d'aquesta malaltia i presenta somnolència mentre es troba en una reunió d'alt nivell les seves decisions poden ser malt preses i ser errònies i les conseqüències socials, econòmiques o polítiques poden ser importants, sencillament per no trobar-se plenament alerta. No ens estranyi que per a mantenir-se el més desperts i atents possible o bé es pessiguin continuament les cames o bé sovint s'en vagin a rentar-se la cara, a prendre cafès, etc.
Què passa quan condueixen?
Una de les activitats més relaxant i aburrides però que necessita de més atenció es la de conduir automòbils. Moltes d'aquestes persones tenen facilitat per a adormir-se al volant i tenir accidents seriosos amb conseqüències fatals no tan sols per a ells sino també per als ocupants del vehicle i per a terceres persones. Podem dir que si no son diagnosticats i tractats constitueixen un perill públic. Què es pot pensar quan llegim o escoltem les noticies d'aquests tràgics accidents de carretera en els que han perdut la vida tantes persones?. Fins que no es demostri el contrari es probable que el conductor s'hagi adormit conduint a conseqüència d'un trastorn de son, probablement d'una síndrome d'apnea de son. No hi ha cap dubte que hi han accidents per excés de velocitat, per errades mecàniques, pel mal estat de la carretera, per distracció, per consum d'alcohol, etc. , però donada la freqüència d'aquesta malaltia s'ha de pensar que hi han nombrosos accidents per quedar-se adormit al volant. El problema es que si el conductor ha mort no es pot demostrar que es va adormir i si el conductor sobreviu es molt probable que no ho reconegui per la por a ser despedit de la feina, per vergonya o perquè no és plenament conscient del problema. És molt probable que ens digui que no sap el que li va passar. Pensem que algunes d'aquestes persones poden ser conductors de vehicles publics, d'avions, d'helicopters, de vaixells, etc. Es un problema més serios del que sembla a primera vista i que portarà consequències mèdico-legals molt probablement a curt termini a on hi tindran que intervindre les autoritats sanitàries i de transit per a pronunciar-se i prendre mesures. Teòricament a aquestes persones se'ls hi ha de recomanar que no condueixin ni portin maquinària perillosa fins que no s'hagi solventat el seu trastorn el qual pot ser resolt amb relativa facilitat després d'una evaluació per metges experts en el tema i un estudi complert que inclogui estudis de son durant una o dues nits.
En què consisteixen els estudis de son?
Depenent del trastorn de son a evaluar l'estudi pot ser simplement una entrevista clínica amb una exploració del pacient i un estudi analitic, cardiològic i radiològic. En el cas de la evaluació de qualsevol trastorn que cursi amb excessiva somnolència diürna necessitem sempre un o més estudis polisomnogràfics. L'estudi polisomnogràfic és l'estudi de son per excelència i consisteix en el registre continuu d'una serie de senyals fisiològiques durant tota la nit, que es fa al laboratori de son. Això aporta una informació molt valiosa pel diagnòstic i evaluació de la gravetat de qualsevol apnea de son i per veure les seves conseqüències cardiaques i sobre la activitat cerebral durant tota la nit. Entre altres coses s'obté l'anomenat hipnograma en el que s'observa la evolució de les diferents fases de son per les que el subjecte viatja durant tota la nit, incloent la fase de son en la que suposadament somnia. En alguns casos necessitem afegir a l'estudi de son nocturn un estudi diürn, que ens aporta una gran informació en tot pacient afectat d'excessiva somnolència durant el dia. En moltes ocasions es necessita una segona nit d'estudi en la que normalment s'efectua un intent de tractament mentre es dorm amb aparells totalment inofensius.
Precissa l'insomni d'estudis de son?
En general es pot dir que l'insomni no contempla el pas per un aparell de registre de son donat que la informació que ens aportarà es poc rellevant per a aquest simptoma i donat que els estudis de son correctament fets són cars seria malgastar els diners per a obtenir una molt escassa informació. Solament en casos molt especials una persona afectada d'insomni precisa d'un estudi d'aquest tipus, com pot ser l'insomni secundari a moviment periòdic de les extremitats, que consisteix en moviments involuntaris de les cames o braços durant el son. Són múltiples les causes d'insomni i la seva evaluació precisa d'una entrevista llarga amb el pacient i entre altres coses de la realització d'un calendari de son. El tractament acostuma a ser molt complexe i laboriós i els seus resultats solament es poden veure a llarg termini. Per fortuna l'insomni, en contra de la hipersomnia, és un procés que en general no comporta conseqüències físiques pel que el pateix encara que això no és motiu per a que no tingui de ser estudiat i tractat.
Pot tenir conseqüències negatives el son?
El dormir no comporta cap perill sempre que es tingui una condició física correcta. En cas contrari poden apareixer problemes. Com ha de ser perillós portar a terme una activitat fisiològica que és innata per naturalesa?. No sabem encara perquè dormim però el que sí sabem és que el son es beneficiós i comporta un efecte reparador. El son pot tenir efectes negatius en el cas de que hi hagin patologies de base que puguin agreujar-se amb el son o puguin desencadenar-se amb ell. Si aquestes condicions són suficientment greus per a incrementar-se durant el son llavors efectivament el dormir pot ser problemàtic. Com a exemple pensem en aquells subjectes amb greus dificultats per a respirar. Durant el son el control de la respiració no és tan bo com durant la vigilia ja que mentre dormim perdem el control voluntari sobre el sistema respiratori. És evident llavors que el pacient respiratori greu pot empitjorar amb el son. Si a més a més fa aturades respiratòries (apnees) podem adonar-nos de la gravetat que suposa el son per a ell pero no pel son per ell mateix sinó per la condició de salut previa. Una cosa similar passa amb els pacients afectats de malaltia cardiovascular els quals poden empitjorar amb el son. És relativament freqüént observar persones amb problemes cardiacs o respiratoris que són portades als serveis d'urgències per la nit perquè han tingut un agreujament de la seva malaltia mentre estaven dormint. Això no ha de provocar cap senyal d'alarma a la població general perquè és molt improbable que una persona relativament sana pugui tenir conseqüències perilloses mentre dorm. Això només es produeix en persones amb severs problemes de base.
Quin és el trastorn de son més estrany?
El trastorn que pot ser que ens estranyi més per la seva espectacularitat es l'anomenat trastorn del comportament del son REM. El son REM és un tipus de son normal en tot esser humà i que s'associa amb els somnis. Mitjançant complexes mecanismes neuronals, quan per la nit entrem en aquest tipus de son el nostre cos queda pràcticament paralitzat doncs si no fos així en teoría ens podriem llevar i literalment "interpretar" els nostres somnis. Degut a la paràlisi fisiològica normal durant aquest son això no pot succeir. Determinades persones tenen aquest mecanisme de paràlisi alterat i poden "interpretar" els seus somnis. No ens ha d'estranyar llavors trobar-nos amb subjectes que es lliguen al llit per a no aixecar-se mentre somnien o per a no donar cops o fer mal al seu company de llit, doncs els somnis acostumen a ser de tipus violent. És un trastorn que ha de ser estudiat a fons ja que el seu tractament acostuma a ser agraït.
És bona la migdiada?
Sense cap mena de dubte el fer la migdiada comporta beneficis i té lògica dins de la fisiología humana. S'ha vist que hi ha un periode de tendència a la inactivitat i al son que sorgeix cap a les 7 o 8 hores posteriors a haver-se llevat del llit pel mati. Per tant la migdiada tindria que ser vista com un fenòmen normal. Solament en aquell cas que hi hagin problemes cardiorespiratoris la migdiada pot no ser beneficiosa com hem senyalat previament al parlar dels possibles efectes negatius del son.
Es recupera la son perduda?
Es pot estar sense dormir moltes hores però a llarg termini s'ha de satisfer el deute que s´ha anat fent durant el temps i això es fa dormint menys hores de les perdudes. En un sentit matemàtic la perdua de son no es recupera totalment.
Quin es el futur dels estudis de son?
És molt prometedor i cada vegada se'ls hi dona més importància ja que son vistos com estudis d'alt rendiment que posen de manifest problemes que fins fa poc ens passaven desapercebuts. D'una forma lentament progressiva hi ha una major consciència de la població general i de les autoritats sanitàries de la seva necessitat per a obtenir una milloria de la qualitat de vida.
Quines son les normes per a poder obtenir un bon son?
En primer lloc no forçar-se mai a dormir ja que el més probable és que no ho aconseguim. En el cas de no poder dormir, una vegada al llit, el que tenim de fer es llevar-nos i fer qualsevol activitat en un altre lloc del domicili, menys intentar dormir. En cas de que ens agafi son tenim d'anar altra vegada cap a la habitació però si no podem adormir-nos sortirem novament del llit. Aquesta es un recomanació inicialment difícil de portar a terme però que a la llarga comporta beneficis. Es recomana que al llit ni es façín activitats com veure televisió, escoltar la radio, menjar, etc. ja que això interfereix amb l'inici i manteniment del son. Per supòsit no s'han de prendre begudes estimulants del tipus del cafè ni begudes alcohòliques previ a l'inici del son. Es recomana mantenir un horari ajustat i seguit sobretot a l'hora de llevar-se del llit i s'aconsella llevar-se sempre a la mateixa hora, incloent dissabtes, diumenges i els dies festius. S'ha vist que aquest simple exercisi enforteix el nostre rellotge biològic intern.
Quantes hores es necessiten dormir?
Tot i que la mitjana es troba entre les 7 o 8 hores de son no tots necessitem el mateix nombre d'hores per a trobar-nos bé. No hi ha cap patró fixe i cada un de nosaltres ha de saber les hores de son que necessita i que es poden calcular. El requeriment de son varia segons la edat i encara que en la vida adulta queda establert un nombre determinat d'hores, en edats infantils i avançades es distribueixen d'una manera diferent que en l'adult jove.
