Les conseqüències negatives del son i dels seus trastorns

El fet de dormir no comporta cap perill sempre que es tingui una condició física correcta. En cas contrari poden aparèixer problemes. No sabem encara perquè dormim però el que sí sabem és que el son és beneficiós i comporta un efecte reparador. El son pot tenir efectes negatius en el cas del fet que hi hagi patologies de base que puguin agreujar-se o puguin desencadenar-se amb ell. Si aquestes condicions són suficientment greus per a incrementar-se durant el son, llavors el dormir pot ser problemàtic. Com a exemple pensem en aquells subjectes amb greus dificultats per a respirar. Durant el son el control de la respiració no és tan bo com durant la vigília, ja que mentre dormim perdem el control voluntari sobre el sistema respiratori. És evident llavors que el pacient respiratori greu pot empitjorar mentre està dormint. Si a més a més fa aturades respiratòries (apnees) podem adonar-nos de la gravetat que això suposa per a ell però no pel son per ell mateix sinó per la condició de la seva salut prèvia. Una cosa similar passa amb els pacients afectats de malaltia cardiovascular els quals poden empitjorar amb el son. És relativament freqüent observar persones amb problemes cardíacs o respiratoris que són portades als serveis d'urgències a la nit perquè han tingut un agreujament de la seva malaltia mentre estaven dormint. Això no ha de provocar cap senyal d'alarma a la població general perquè és molt improbable que una persona relativament sana pugui tenir conseqüències perilloses mentre dorm. Això només es produeix en persones amb severs problemes de base.
Cal sospitar que patim un trastorn de son que necessita ser avaluat sempre que ens sigui molt fàcil dormir en aquelles hores en les quals suposadament hauríem d'estar desperts o que ens sigui difícil adormir-nos o continuar dormint en aquelles hores en les quals suposadament hauríem d'estar dormint. Així mateix és probable que presentem un trastorn de son si mentre estem dormint fem moviments o comportaments inusuals, com poden ser els moviments sobtats al llit, aixecar-se, caminar, etc. Davant el mínim dubte s'ha de consultar amb el metge. Amb això aconseguirem en primer lloc, tranquil·litzar-nos, ja que algú coneix el nostre problema i pren part en la seva responsabilitat i en segon lloc és probable que es pugui resoldre. El pacient afectat d'un trastorn de son sovint és un pacient complexi que requereix un seguiment i control per diferents especialistes mèdics al servei d'un centre de son que han d'intentar donar resposta a totes les queixes que tingui l'individuo o als problemes que se li trobin. Alguns trastorns de son es detecten basant-se en la seva repercussió durant el període en què s’ha d'estar despert. No és dropo aquell que durant el dia té dificultat per a romandre despert o està cansat al llevar-se, no és normal tenir dificultat per a adormir-se ni la constant interrupció del son ni tampoc és normal fer certs moviments o conductes mentre sestà dormint. Tots aquests símptomes son senyals per a consultar amb el metge. Cal pensar que l'insomni es calcula que afecta un 20%-30% de la població general.
Es pot afirmar que totes les persones en un moment o altre de la seva vida han tingut, tenen o tindran un trastorn del son de tipus transitori o permanent. En moltes ocasions no és el mateix pacient qui és conscient de tenir un problema de son sinó un familiar directe que en pateix les conseqüències i que pren la iniciativa d'anar a veure a un professional. No per això ens hem d'alarmar donat que la gran majoria de trastorns tenen escassa importància. Com a exemple són pocs els trastorns de son que sovint pateixen els infants que són físicament importants. En aquest cas el que provoquen és un mal son dels pares que no poden anar plenament desperts a les seves activitats diürnes amb el consegüent mal estar.
Tot trastorn és molt important per aquell que el pateix però es pot dir que avui en dia els més importants són aquells que cursen amb excessiva somnolència diürna. La seva importància és tal que si els pacients no son diagnosticats i tractats poden tenir greus conseqüències tant per a la salut física com psíquica i social. Sense cap mena de dubte tota persona que tingui facilitat per a adormir-se durant el dia en qualsevol activitat que necessiti repòs, com pot ser mentre està assegut en un teatre o un cine o a la televisió, necessita un correcte estudi per a determinar si està afectat d'un trastorn de son. En un elevat percentatge trobem algun problema que pot ser resolt. El trastorn més conegut i que afecta un 6% de la població és l’ apnea de son. Avui en dia pot ser molt ben estudiat i en la majoria dels casos pot ser tractat aconseguint-se una important millora tant del pacient com del seu entorn.
El trastorn que pot ser que ens estranyi més per la seva espectacularitat és l'anomenat trastorn del comportament del son REM. El son REM és un tipus de son normal en tot ésser humà i que s'associa amb els somnis. Mitjançant complexos mecanismes neuronals, quan a la nit entrem en aquest tipus de son el nostre cos queda pràcticament paralitzat doncs si no fos així en teoria ens podríem llevar i literalment "interpretar" els nostres somnis. A causa de la paràlisi fisiològica normal durant aquest son això no pot succeir. Determinades persones tenen aquest mecanisme de paràlisi alterat i poden "interpretar" els seus somnis. No ens ha d'estranyar llavors trobar-nos amb subjectes que es lliguen al llit per evitar aixecar-se mentre somnien o per evitar donar cops o fer mal al seu company de llit, ja que els somnis acostumen a ser de tipus violent. És un trastorn que ha de ser estudiat a fons, ja que el seu tractament acostuma a ser molt agraït.
Tot i que la mitjana del temps que es necessita dormir es troba entre les 7 i 8 hores no tots necessitem el mateix nombre d'hores per a trobar-nos bé. No hi ha cap patró fixi i cada un de nosaltres ha de saber les hores de son que necessita i que es poden calcular. El requeriment de son varia segons l'edat i encara que en la vida adulta queda establert en un nombre més o menys fixi d'hores, en edats infantils i avançades aquestes varien i es distribueixen d'una manera diferent que en l'adult jove.
Un cas sempre interessant és el de la migdiada. Sense cap mena de dubte fer la migdiada comporta beneficis i té lògica dins de la fisiologia humana. S'ha vist que hi ha un període de tendència a la inactivitat i al son que sorgeix cap a les 7 o 8 hores posteriors a haver-se llevat del llit al matí. Per tant la migdiada hauria de ser vista com un fenomen normal. Solament en aquell cas que hi hagi problemes cardíacs o respiratoris la migdiada podria no ser beneficiosa com hem senyalat prèviament al parlar dels possibles efectes negatius del son.

 

Santa Joaquima de Vedruna · 16 - A, Baixos 2ª · 43002 Tarragona T. 977 229 343
somnus@comt.es
· www.centredeson.com · Avís legal

Web Médica Acreditada. Ver más información